El primer Banc dels Aliments va néixer als EUA, a Phoenix (Arizona), el 1966, gràcies a una idea de John van Engel. L’any 1984 la idea va introduir-se a Europa amb els Banc dels Aliments de París i el 1987 es va crear a Barcelona la Fundació Benèfica Banc dels Aliments, que va ser el primer banc d’aliments creat a Espanya.

Actualment, existeixen a Espanya 52 bancs d’aliments agrupats en la Federació Espanyola (FESBAL). Aquesta federació és membre de la Federació Europea, que aplega 200 bancs ubicats en 17 països europeus. Darrerament s’ha posat en marxa la Federació Mundial, que comprèn tots els bancs d’aliments situats a diversos continents.

Aquesta estructura en xarxa no treu l’autonomia amb què opera cada banc en la seva àrea local.

Missió i Valors

La missió del Bancs dels Aliments és rebre productes alimentaris donats per les empreses i repartir-los entre les entitats benèfiques homologades que els fan arribar a les persones que passen fam en l’àrea més propera, per ajudar a pal·liar la pobresa i la marginació local. Per això podem dir que el Banc dels Aliments és gestor de solidaritat alimentària i d’afecte. Tots els Bancs dels Aliments comparteixen els mateixos valors ètics:

1. La lluita contra el malbaratament i la fam més propera.
2. La primacia de la gratuïtat: voluntaris que porten la gestió diària, donacions d’aliments i aportacions econòmiques.
3. La seguretat d’una distribució justa. Poden assegurar que els aliments arriben al destí final: les persones d’aquí que passen fam.

Objectius

L’actuació del Banc dels Aliments s’estén més enllà de la recepció i entrega d’aliments, amb els objectius següents:

1. Lluitar contra la fam i el malbaratament d’aquí.
2. Mantenir la cadena de solidaritat alimentària, establint un pont entre els excedents d’aliments de les indústries productores i les necessitats més properes.
3. Promoure la utilització més eficient dels recursos, convertint els aliments no comercialitzables però encara consumibles en recursos solidaris.
4. Participar en la reducció de l’exclusió social, fenomen propi de les grans conurbacions. La disponibilitat d’aliments permet ajudar ara i aquí les persones i famílies afectades, per superar els moments més difícils.
5. Fer realitat un dels drets humans més peremptori: l’alimentació suficient i saludable de les persones.
6. Contribuir al desenvolupament sostenible per a un món més net, gràcies a l’aprofitament de productes que ja són fora de la xarxa comercial alimentària.