L’Institut de Tecnologia Agroalimentària (INTEA) és un institut universitari de recerca de la Universidad de Girona (UdG). L’INTEA es crea el 30 de maig de 1996 amb la finalitat de promoure i potenciar activitats d’investigació i de docència relacionades amb l’àmbit agroalimentari, especialment aquells relacionats amb l”ambit geogràfic pròxim a la Universitat de Girona.

Objectius

L’Institut de Tecnologia Agroalimentària (INTEA) té com a objectius prioritaris:

• La Recerca, Desenvolupament i Transferència de tecnologies de producció de matèries primeres per a la Indústria Alimentària i de transformació en aliments pel consum humà o animal.
• La Formació de Personal Investigador i la Formació Continuada Especialitzada en aspectes relacionats amb la Tecnologia i els Processos Alimentaris.

Seccions

BIOTECNOLOGIA DE LA REPRODUCCIÓ PORCINA

L’activitat investigadora d’aquesta secció s’inicia el 1987 i es desenvolupa en el camp de la biologia de la reproducció del mascle reproductor. Concretament, en la millora del rendiment reproductiu del mascle destinat a la reproducció assistida (inseminació artificial) o a la monta natural.

Els estudis duts a terme s’han centrat en l’estudi de com els diversos factors (genètics, ambientals o de maneig) incideixen sobre la qualitat del semen, amb la finalitat d’establir uns mòduls d’inseminació artificial que optimitzin i estabilitzin la qualitat del semen i la fertilitat dels mascles reproductors porcins.

Actualment, el grup de recerca aborda els efectes del fotoperíode sobre la qualitat del semen y la fertilitat in vivo, en col·laboració amb empreses de selecció porcina i amb centres d’inseminació artificial.

PATOLOGIA VEGETAL

En aquesta secció es treballa en dues línies de recerca que inclouen la protecció integrada contra malalties bacterianes i fúngiques dels fruiters i la postcollita de poma i pera.

La línia de protecció integrada contra malalties bacterianes i fúngiques dels fruiters consisteix en el desenvolupament i aplicació de noves tecnologies de control integrat de malalties d’importància econòmica de la pomera, perera i noguera. Les principals malalties objecte d’aquesta línia de recerca afecten a la producció i a la postcollita. En producció són objecte d’estudi la estemfiliosi de la perera, la necrosi de borrons de flor de la perera, el foc bacterià d el apomera i perera, i la bacteriosi de la noguera. L’objectiu principal es centra en la minimització de l’ús d’antimicrobians de síntesi mitjançant: (1) el guiatge dels moments de tractament amb models de predicció de risc d’infecció, i (2) la implementació de tècniques de control biològic amb microorganismes antagonistes dels patògens que s’utilitzen com a biofungicides i biobactericides naturals.

La línia sobre postcollita de fruita estudia els factors de camp en la fase de producció de la poma i de la pera que afecten la seva qualitat, conservabilitat i resistència a les podridures fúngiques de frigoconservació, com la prodridura blava i altres podridures causades per fongs. L’objectiu principal consisteix en la reducció/eliminació dels tractaments postcollita amb productes químics de síntesi (fungicides, antiescaldants), i bioprotecció de la fruita amb l’aplicació de microorganismes autòctons antagonistes dels fongs patògens.

L’enfocament de les dues línies de recerca és pluridisciplinar i es centra en tres blocs principals en el camp de la fructicultura i de la patologia vegetal:

• Epidemiologia i control integrat de malalties dels fruiters. Elaboració de models empírics de predicció de risc d’infecció, i implementació en estacions d’avisos fitosanitaris. Estudi del cicle biològic i dispersió de patògens.
• Control de la interacció planta-patogen. Assaig i desenvolupament de nous productes antimicrobians i inductors de mecanismes de defensa (SAR) de la planta.
• Biotecnologia microbiana. Obtenció, caracterització i millora de microorganismes antagonistes per a la seva utilització com a agents de biocontrol de malalties (BCAs) o promotors de creixement (PGPRs) de fruiters.

TECNOLOGIA ALIMENTÀRIA

El Grup de Tecnologia Alimentària treballa principalment en dues línies d’investigació:

Obtenció d’ingredients alimentaris funcionals i/o nutricionals amb valor afegit a partir de sang procedents del sacrifici de bestiar torcí en escorxadors industrials. Alguns dels estudis relacionats amb aquesta línia que s’han desenvolupat o estan en curs són:

• Avaluació de tècniques alternatives als tractaments tèrmics per a la conservació de la sang i les seves fraccions: bactofugació, microfiltració tangencial, alta pressió hidrostàtica.
• El desenvolupament d’un sistema de bioprotecció i bioconservació de la sang que permeti incrementar la seva vida útil i reduir les necessitats de processament immediat.
• L’obtenció de plasma, globina i hidrolitzats de la fracció cel·lular pressuritzats i deshidratats i la determinació de la funcionalitat i l’estabilitat dels productes obtinguts.
• La millora de funcionalitat dels productes obtinguts: tècniques de fraccionament, tractaments enzimàtics, pressurització, mètodes combinats.

Plantes modificades genèticament (MG). Anàlisi, coexistència i traçabilitat de plantes MG. Producció i caracterització de plantes MG. Variabilitat associada a la inserció i expressió de transgens en plantes. Els estudis que es desenvolupen en el marc d’aquesta línia són:

• Desenvolupament de tècniques moleculars de detecció, identificació i quantificació de plantes MG (PCR a temps real, estratègies de PCR multiplex, bioxips, captura de seqüències específiques mitjançant estructures en triple hèlix). Validació de mètodes per a assajos multi-laboratori, en col·laboració amb altres laboratoris europeus.
• Aplicació d’aquestes tècniques per estudis de coexistència de plantes MG i convencionals en camps d’agricultor.
• Caracterització de seqüències inserides en plantes MG. Estudis d’expressió gènica i patrons proteics.
• Estudis de nivells de micotoxines en cereals.
• Producció i caracterització de plantes transgèniques com a biofactories.

A més, es treballen altres aspectes de seguretat alimentària. Desenvolupament de mètodes moleculars de detecció, identificació i quantificació de microorganismes d’interès (probiòtics, patògens) en aliments. PCR a temps real i tècniques de detecció de viables (RT-PCR i NASBA a temps real).