Sector agrari i pesquer
És la fase inicial de la cadena alimentària, i inclou la producció agrícola, la producció animal i productes d’origen animal com la llet i els ous, i l’explotació de recursos pesquers.
L’agricultura i la ramaderia
El sector agrari a Catalunya, de la mateixa manera que en la majoria de països desenvolupats, ha perdut gran part de la seva importància relativa. Segons les dades de l’Idescat, l’any 2007 el sector (inclou la pesca) representa el 1,1% del PIB català i ocupa a 76.700 persones. Malgrat això, el sector segueix constituint un sector estratègic, ja que es dedica a satisfer les necessitats més elementals de la població.
En els darrers anys, sobretot als països desenvolupats, el continuat augment de la producció agroalimentària i l’estancament de la seva demanda han generat una certa saturació del mercat. Per tal de ser competitius en aquestes condicions, s’han plantejat, fonamentalment, dos tipus d’estratègies. La primera seria una estratègia via preus aprofitant economies d’escala amb la finalitat de ser competitius en els mercats detallistes cada vegada més concentrats. La segona seria la diferenciació del producte per abastir buits o segments de mercat.
La primera estratègia el que busca és assolir despeses més baixes mitjançant la producció a gran escala de productes no diferenciats. Per a la segona estratègia el que es planteja és la diferenciació del producte o servei a través d’un atribut o factor valorat pels consumidors i pel qual, l’empresa o organització posseeixi un avantatge competitiu. Donat que la major part de les explotacions agropecuàries són d’una dimensió reduïda, la diferenciació de producte centrada en atributs tant intrínsecs com extrínsecs determinants d’una major qualitat esperada s’ha convertir en una necessitat estratègica per a la seva supervivència a llarg termini.
D’altra banda, a nivell mundial, l’increment de la demanda de productes agraris està esdevenint un dels elements més rellevants pel present i futur del sector. Alguns dels diversos factors que s’apunten per explicar aquest increment són: la demanda creixent de fonts d’energia alternatives al petroli, com els biocombustibles, el creixement de la població mundial, i l’increment del consum d’aliments i canvis en la dieta dels països emergents, com la Xina i la Índia. El fort increment de la demanda mundial de productes agraris, juntament amb d’altres factors, està provocant un encariment dels aliments (tant per consum humà com animal).
La pesca i l’aqüicultura
La pesca és una activitat que es practica a Catalunya des de molt antic. Actualment, els principals ports pesquers, en termes de quantitats capturades de l’any 2006, són Tarragona, Roses, Vilanova i la Geltrú, Sant Carles de la Ràpita, l’Ametlla de Mar, Cambrils, Arenys de Mar, Barcelona, Blanes i Palamós. L’any 2006 la flota pesquera de Catalunya era de 1.349 embarcacions i les captures van ser de 36.997,4 tones, per un import de 120,9 milions d’euros. Es calcula, que les captures pesqueres de Catalunya representen aproximadament el 20% del peix fresc que es consumeix a Catalunya. Un dels factors que cal destacar en relació a les captures pesqueres és el seu descens en els últims anys. L’any 1994, les captures desembarcades a les llotges catalanes van ser de 66.322 tones, que contrasten amb les 36.977 de l’any 2006.
En canvi, en relació a la producció provinent de l’aqüicultura s’observa una tendència creixent. L’any 2004 la producció era de 3.400 tones, mentre el 2007 va ser de 5.870,1 tones. En termes econòmics, la producció equival, en primera venda, a 16,8 milions d’euros. Bona part de la producció aqüícola catalana es concentra en el Delta de l’Ebre.
