Sobirania alimentària és el dret dels pobles a determinar les polítiques agrícoles i alimentàries que els afecten: a tenir dret i accés a la terra, als recursos naturals, a poder alimentar-se de forma sana i saludable amb aliments lliures de transgènics, a protegir i a regular la producció i el comerç agrícola interior amb l’objectiu d’aconseguir un desenvolupament sostenible i garantir la seguretat alimentària.

El concepte de sobirania alimentària va ser promogut pel moviment internacional camperol La Via Campesina l’any 1996 a Roma en el marc de la Cimera Mundial de l’Alimentació de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO).

En l’actualitat el concepte de sobirania alimentària és assumit per un ampli ventall de moviments socials (dones, consumidors, immigrants, pescadors…). La màxima expressió de la internacionalització i de l’assumpció d’aquest concepte per una gran diversitat de col·lectius d’arreu del món va ser la trobada que va tenir lloc a Sélingué (Mali), del 23 al 27 de febrer del 2007, amb el nom de Fòrum per la Sobirania Alimentària i que va reunir a centenars d’activistes de tot el món que van discutir i proposar estratègies per tal d’avançar en la defensa del dret a la sobirania alimentària.