Aquesta trobada vol donar una visió general de diferents tecnologies no destructives que permeten optimitzar processos i dissenyar-ne de nous. Es tracta de tecnologies que permeten des de la selecció de la matèria primera al redisseny de processos, control de qualitat i classificació de productes segons les seves característiques.

Programa

1. Presentació de la jornada
2. Equips per a la selecció de matèria primera segons pH i nivel d’engreixament
3. Aplicacions de la tomografia computeritzada i raigs X
4. Aplicacions de l’espectrometria de microones (Sequid RFQ Scan)
5. Utilització de la imatge digital per a la determinació de color i defectes en diferents aliments
6. Visita dels equips a les instal·lacions de IRTA – CENTA
7. Cloenda de la Jornada

Per fer-ho realitat, el projecte BISOSTAD ha posat en marxa una recerca multidisciplinària en el camp de la biotecnologia, la química, la salut i la tecnologia alimentària, amb l’aplicació de tecnologies emergents i sostenibles per tal de valoritzar els residus i subproductes dels cultius hortofructícoles i de processos de transformació de la indústria alimentària.

També se cerca obtenir additius naturals no tòxics que puguin esdevenir una alternativa tècnica i viable econòmicament als additius d’origen químic que s’empren en l’actualitat a la indústria agroalimentària. De fet, aquesta possible sortida dels subproductes hortofructícoles enllaça amb la creixent preocupació dels consumidors pels efectes dels additius alimentaris sobre la salut, potenciada per les investigacions que mostren interaccions negatives entre els additius, molts dels quals de síntesi, i la salut. Això, juntament amb les directives europees que prohibeixen l’ús de determinats additius, ha fet que l’obtenció de nous additius alimentaris naturals s’hagi convertit en un objectiu prioritari per a les empreses per mantenir la qualitat dels productes, la presència en el mercat o, fins i tot, millorar el posicionament davant altres empreses del sector.

En aquest marc, l’equip d’investigadors de la UIB, dirigit per la doctora Carme Rosselló Maas, s’encarrega de coordinar el primer subprojecte. El seu objectiu és caracteritzar les matèries primeres i desenvolupar els mètodes i les tècniques que permetin estabilitzar els subproductes i assegurar que les biomolècules escollides no perdin les seves propietats. Es pretén aconseguir un ampli coneixement dels subproductes seleccionats des del punt de vista de la localització, les quantitats, la distribució i la composició química especialment dels composts bioactius objecte d’estudi (polifenols, carotenoides, olis essencials i fibres), però també d’altres composts que hagin pogut ser identificats i considerats d’interès per a altres aplicacions alimentàries i/o cosmètiques o farmacèutiques per desenvolupar nous processos. També es volen assolir processos d’estabilització optimitzats a escala de laboratori per a cadascun dels subproductes, que garanteixin la funcionalitat de les biomolècules d’interès.

http://www.uib.es/digitalAssets/142/142324_1_dossier.pdf

El Clúster agro@limentari de la UPC es crea per a fomentar i augmentar la col·laboració Universitat-Empresa en els sectors tecnològic i agroalimentari.

http://clusteragroalimentari.upc.edu/

Cada any es produeixen a Catalunya tones i tones de residus sòlids orgànics industrials que es porten a compostatge per obtenir-ne un adob orgànic, conegut com a compost. Per exemple, la indústria alimentària n’és una gran generadora. Per a Gea, amb la seva proposta es fa un pas més enllà perquè “consisteix en obtenir un benefici addicional prèviament a la producció de compost. A més, cal tenir present que parlem de residus orgànics nets, com el pa premsat dels processos de purificació d’oli de gira-sol o la fibra de soja en la producció de llet de soja”. La investigadora guardonada continua explicant que, “amb aquests materials, es poden obtenir enzims hidrolítics d’alt interès industrial, com lipases o proteases, així com també prodríem permetre la producció d’antibiòtics”.

Per tot això, un cop desenvolupat, el projecte podria reportar “un benefici doble a la societat”, afegeix Gea. I és que, d’una banda, es valoritzarien els residus com a matèria primera a utilitzar i no com a residu final a desfer-se’n. De l’altra, es portarien a terme nous processos productius biològics més sostenibles que altres sistemes actuals per a la producció de compostos químics.

http://www.biocat.cat/a-fons/la-xarxa-de-referencia-en-biotecnologia-atorga-el-primer-premi-idea-una-proposta-sostenible-daprofitament-de-residus

L’equip de la UIB s’encarrega de coordinar un dels sis subprojectes inclosos en aquesta iniciativa i participa en l’avaluació de la viabilitat tecnològica, mediambiental i social dels productes i processos desenvolupats en la resta de subprojectes.

http://www.uib.es/digitalAssets/142/142324_1_dossier.pdf

La indústria alimentària n’és una gran generadora. La investigadora Teresa Gea (UAB) ha guanyat el premi IDEA pel seu projecte basat en l’obtenció d’enzims amb propietats catalítiques innovadores a partir d’aquest tipus de residus.

http://www.biocat.cat/

Visió

Ser un punt de referència, per a les empreses del sector agroalimentari, en l’àmbit de la recerca i la incorporació de tecnologies innovadores que contribueixi a augmentar la seva competitivitat i enfortir el seu lideratge.

Missió

Promoure i enfortir la relació i col·laboració Universitat-Empresa i la interconnexió entre les empreses del sector productiu agroalimentari, en els àmbits de la recerca i la transferència de tecnologia aplicada.

Objectius estratègics

1. Augmentar i enfortir la relació Universitat-Empresa per a contribuir a la construcció d’una economia basada en el coneixement.
2. Incrementar la competitivitat i enfortir el lideratge de les empreses en l’àmbit agroalimentari, de la mà d’un “soci” fiable i de prestigi, promovent la inversió en R+D+i.
3. Incrementar la vinculació dels equips de recerca de la UPC en la realitat de les necessitats del teixit industrial i econòmic, rendibilitzant més la seva estructura humana i tècnica.
4. Ser una plataforma de contactes per als estudiants i professionals del món agroalimentari.

http://clusteragroalimentari.upc.edu/

En el marc del Campus Agroalimentari de Girona, s’imparteix docència, la qual comprèn des dels cicles formatius de grau mitjà a l’escola de Capacitació Agrària de l’Empordà, fins als estudis universitaris de primer, segon i tercer cicle de la Universitat de Girona.

La investigació que porten a terme els diversos grups de recerca de les institucions que conformen el Campus s’estructura al voltant de temes agraris i alimentaris, tant des del punt de vista de la recerca bàsica com de desenvolupament tecnològic. Això permet, d’una banda, la transferència i l’aplicació dels resultats que s’obtenen i l’assistència tècnica a les empreses del sector, les quals poden també accedir als serveis tècnics i a la infraestructura del Campus i, d’altra banda, també permet l’assessorament i la formació especialitzada de tots aquells professionals que treballen en l’àmbit agroalimentari.

El xip desenvolupat permet detectar molècules de patògens presents als aliments, com són l’E.coli, la salmonel·losi, la col·libaciolosi o el botulisme, que aconsegueixen en ocasions escapar a la detecció dels controls alimentaris tradicionals. L’objectiu és reduir el nombre de casos d’infeccions toxicoalimentàries que afecten la salut dels consumidors, especialment dels grups de risc, com ara les persones grans i els infants.

El projecte FOBOS ha tingut com a primera finalitat la creació d’un protocol d’anàlisi per als aliments que procedeixen del sector agroalimentari animal com la llet, els formatges i la carn. El protocol desenvolupat per l’equip de FOBOS es basa en l’estudi de fragments d’ADN extrets dels aliments per esbrinar si aquests poden estar infectats per alguna bactèria que afecti la salut dels consumidors. Aquest protocol ja ha estat provat amb èxit per membres del projecte en la detecció de grups de bacteris responsables de la mastitis, que afecta habitualment a l’espècie bovina.

Amb l’objectiu d’aplicar la nova tècnica a nivell industrial, l’equip d’investigadors ha desenvolupat un xip que permet analitzar un nombre elevat de mostres en un temps molt reduït, de dues a tres hores com a màxim, i amb uns costos molt baixos. El dispositiu es comercialitzarà a finals del 2011.

D’aquesta manera, s’aconseguirà millorar de forma directa l’efectivitat de les polítiques de seguretat alimentària i, a la vegada, representarà per a les empreses del sector alimentari (especialment les empreses de càtering que serveixen milers d’àpats a les escoles i hospitals cada dia) un estalvi tant econòmic com de temps en els seus procediments de control.

Per desenvolupar el projecte, la Universitat de Milà ha comptat amb l’equip de FOBOS de l’UAB i la Universitat d’Estònia, que han participat de forma activa en la recerca tecnològica i l’innovació per la seva posterior aplicació als mercats.

El projecte FOBOS, que ha comptat amb el ple suport d’ACC1Ó, és un dels projectes desenvolupats dins el marc del programa Innovation 4 Welfare cofinançat per la Comissió Europea, que té per objectiu el desenvolupament de projectes tecnològics i d’innovació destinats al benestar de les persones.

http://www.acc10.cat/ACC1O/cat/empresa-ACC1O/premsa/noticies-notes-premsa/2011/110623.jsp

AINIA Barcelona  · Centre d’Empreses de Noves Tecnologies. Parc Tecnològic del Vallès  ·  08290 Cerdanyola del Vallès  ·  www.ainia.es ·  barcelona@ainia.es