CEFRUSA

Ara disposa de tres plataformes, dues a Barcelona i una a Madrid, amb les quals continua donant servei a tots els seus clients.

L’experiència adquirida i el contacte amb els clients fan que Cefrusa avanci amb el mercat i s’estructuri constantment en funció de les necessitats.

Mercat

L’àmbit natural de Cefrusa és Barcelona i Madrid, per la proximitat a les seves plataformes.

Però la voluntat de l’empresa és abraçar tot l’estat oferint un servei òptim a tots els punts del país.

Operador logístic de temperatura controlada que treballa amb clients d’arreu d’Espanya potenciant aquests últims anys el contacte importació-exportació.

Objectius

Unes plataformes competents, qualificades i responsables que proporcionen serveis integrals professionals a “temperatura controlada” i solucions especialitzades en tota la cadena de subministrament, amb totes les garanties de manteniment de la cadena de fred.

Les seves solucions abracen tota la cadena de subministrament, des de l’optimització dels transports fins a la gestió i el control de l’estoc, tant per a preparació de comandes com per palets, la qual cosa permet la gestió en línia de la traçabilitat completa dels seus productes, amb el monitoratge dels processos logístics, i garantir informació fiable en temps real per mitjà de l’àrea privada a la web de Cefrusa.

www.cefrusa.es · info@cefrusa.es

El Recinte de Torribera, molt arrelat a la ciutat de Santa Coloma de Gramenet, té una llarga trajectòria de treball sanitari i assistencial. Els arquitectes Rafael Massó i JM Pericàs van construir als llarg dels any 20 aquests edificis (representatius del noucentisme català) que en l’actualitat formen part del patrimoni arquitectònic colomenc.

Al 1995, la Diputació de Barcelona va cedir un conjunt d’edificis i de solars a la Universitat de Barcelona per posar en marxa el projecte del Campus de l’Alimentació a Santa Coloma, que també té el suport de l’Obra Social Fundació “la Caixa”. En aquest sentit, la Diputació, propietària dels terrenys, va signar un conveni amb l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i la Universitat de Barcelona (UB) que va permetre, per primer cop, l’inici dels estudis de grau superior a la ciutat.

Ara han finalitzat les obres de tres pavellons (Edifici Verdaguer, Edifici Gaudí i Edifici Marina) que s’afegeixen al Campus de l’Alimentació, que actualment ja disposa de l’edifici La Masia en marxa. Aquestes noves instal·lacions s’inauguren per al proper curs 2010-2011 i seran utilitzades per al voltant de 400 estudiants. En una fase posterior, la Diputació de Barcelona, la UB i l’Ajuntament de Santa Coloma tenen previst construir-ne tres edificis nous més destinats, entre d’altres usos, a la recerca i a acollir diverses empreses i institucions del sector. Al final del projecte, el conjunt del Campus es preveu que esdevingui un nucli que aglutini en 50.000 metres quadrats múltiples activitats de generació de coneixement relacionades amb l’alimentació, la nutrició i la seguretat alimentària.

www.ub.edu

El nou restaurant, que ha suposat una inversió total de dos milions d’euros i espera disposar d’una plantilla de 41 treballadors, té una superfície de 840 metres quadrats i una capacitat per a 235 persones.

Les cadenes de Fruital sumen 320 establiments, 1.700 treballadors i una facturació agregada de 125 milions l’any 2009.

L’objectiu de Fruital és integrar empreses independentment del seu mida. Actualment, a Catalunya hi ha més de 1.000 establiments de fruita i verdura.

L’EBITDA (resultat brut d’explotació) de La Sirena ha augmentat un 25%, fins als 14,1 milions d’euros. Això suposa un marge del 8,4% sobre vendes, aconseguit amb una millor gestió de les compres i la logística, i reduint les despeses generals. La crisis també ha propiciat un estalvi procedent del preu dels lloguers dels locals.

La Sirena compta actualment amb una xarxa de 230 establiments repartits entre Catalunya (177) i Madrid (53). L’any 2009 va obrir 12 punts de venda, i té previst obrir entre 18 i 20 establiments durant el present exercici 2010.

L’alt nivell d’organització i l’alta qualitat de la formació que es dóna durant el mes que dura el curs, fan que hi acudeixin cada any professionals d’empreses càrnies, de productes auxiliars i maquinària, de centres tecnològics i universitats, de l’administració i d’altres professionals de diversos sectors relacionats amb la indústria càrnia.

La novena edició del curs, de 176 hores lectives, tindrà lloc del 27 de setembre al 29 d’octubre d’enguany. En aquesta edició ha estat necessària l’augment de la durada del mateix en dos dies a causa de l’ampliació i fragmentació en més sessions d’alguns mòduls referents a la qualitat, la seguretat i la legislació alimentària.

D’altra banda, en aquesta nova edició s’han incrementat el nombre de classes pràctiques, especialment en els mòduls dedicats als productes carnis frescos, cuits i curats, així com la realització d’una pràctica d’anàlisi sensorial.

Al mateix temps cal destacar la importància del professorat multidisciplinari i de prestigi que comparteixen els seus coneixements i experiència pràctica en tecnologia de productes carnis. En aquesta nova edició s’incorpora a l’equip docent el Dr. Ricardo Cepero Briz, professor de la Universitat de Saragossa que fou president de l’Associació Espanyola de Ciència Avícola (AECA), secció espanyola de la World Poultry Association per parlar sobre la qualitat de la carn de pollastre. D’altra banda també hi participaran el Dr. Jacint Arnau y el Sr. Jesús Ventanas, referents mundials sobre pernil blanc i pernill ibèric, respectivament.

www.gencat.cat

L’agricultura i la ramaderia

El sector agrari a Catalunya, de la mateixa manera que en la majoria de països desenvolupats, ha perdut gran part de la seva importància relativa. Segons les dades de l’IDESCAT, l’any 2007 el sector (inclou la pesca) representa el 1,1% del PIB català i ocupa a 76.700 persones. Malgrat això, el sector segueix constituint un sector estratègic, ja que es dedica a satisfer les necessitats més elementals de la població.

En els darrers anys, sobretot als països desenvolupats, el continuat augment de la producció agroalimentària i l’estancament de la seva demanda han generat una certa saturació del mercat. Per tal de ser competitius en aquestes condicions, s’han plantejat, fonamentalment, dos tipus d’estratègies. La primera seria una estratègia via preus aprofitant economies d’escala amb la finalitat de ser competitius als mercats detallistes cada vegada més concentrats. La segona seria la diferenciació del producte per abastir buits o segments de mercat.

La primera estratègia el que busca és assolir despeses més baixes mitjançant la producció a gran escala de productes no diferenciats. Per a la segona estratègia el que es planteja és la diferenciació del producte o servei a través d’un atribut o factor valorat pels consumidors i pel qual, l’empresa o organització posseeix un avantatge competitiu. Donat que la major part de les explotacions agropecuàries són d’una dimensió reduïda, la diferenciació de producte centrada en atributs tant intrínsecs com extrínsecs determinants d’una major qualitat esperada s’ha convertit en una necessitat estratègica per a la seva supervivència a llarg termini.

D’altra banda, a nivell mundial, l’increment de la demanda de productes agraris està esdevenint un dels elements més rellevants pel present i futur del sector. Alguns dels diversos factors que s’apunten per explicar aquest increment són: la demanda creixent de fonts d’energia alternatives al petroli, com els biocombustibles, el creixement de la població mundial, i l’increment del consum d’aliments i canvis en la dieta dels països emergents, com la Xina i la Índia. El fort increment de la demanda mundial de productes agraris, juntament amb d’altres factors, està provocant un encariment dels aliments (tant per consum humà com animal).

La pesca i l’aqüicultura

La pesca és una activitat que es practica a Catalunya des de molt antic. Actualment, els principals ports pesquers, en termes de quantitats capturades de l’any 2006, són Tarragona, Roses, Vilanova i la Geltrú, Sant Carles de la Ràpita, l’Ametlla de Mar, Cambrils, Arenys de Mar, Barcelona, Blanes i Palamós. L’any 2006 la flota pesquera de Catalunya era de 1.349 embarcacions i les captures van ser de 36.997,4 tones, per un import de 120,9 milions d’euros. Es calcula, que les captures pesqueres de Catalunya representen aproximadament el 20% del peix fresc que es consumeix a Catalunya. Un dels factors que cal destacar en relació a les captures pesqueres és el seu descens en els últims anys. L’any 1994, les captures desembarcades a les llotges catalanes van ser de 66.322 tones, que contrasten amb les 36.977 de l’any 2006.

En canvi, en relació a la producció provinent de l’aqüicultura s’observa una tendència creixent. L’any 2004 la producció era de 3.400 tones, mentre el 2007 va ser de 5.870,1 tones. En termes econòmics, la producció equival, en primera venda, a 16,8 milions d’euros. Bona part de la producció aqüícola catalana es concentra en el Delta de l’Ebre.

www.porta22.com

El principal actiu d’aquest pol és el Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida (PCiTAL), una aposta estratègica de l’Ajuntament de Lleida i la Universitat de Lleida (UdL) per fer d’aquestes comarques el referent agroalimentari del país i del sud d’Europa. Tot i que va ser creat al 2005, el Parc compta ja amb la presència d’una cinquantena d’empreses i grups de recerca i hi treballen unes 800 persones. Les previsions passen per assolir les 1.500 durant els pròxims dos anys.

El pol d’innovació agroalimentària té com a punt principal el PCiTAL (situat al turó de Gardeny on abans hi havia dependències militars).

Des de la seva creació al 2005, els seus promotors, l’Ajuntament de Lleida i la UdL, van apostar per enfocar la línia estratègica del parc cap al sector agroalimentari “per així vincular la seva activitat al territori, evitant la deslocalització industrial i reforçant les activitats productives amb els sectors més vinculats al territori”, la ramaderia i l’agricultura i especialment la fruita i derivats. El parc, però, no només aspira a ser reconegut com el parc científic i tecnològic de referència del sector agroalimentari a Catalunya, sinó també a l’Estat i al sud d’Europa, assegura el seu gerent, Josep Clotet.

Per posar algun indicatiu, les comarques de Lleida produeixen el 52% del total de caps de porcí de Catalunya (8,5 milions) i el 13% dels de l’Estat. En fruita, s’hi fa el 86% dels préssecs, el 74% de les pomes, el 47% i el 49% de producció estatal, respectivament. A més, la majoria d’exportacions lleidatanes, el 68%, corresponen a productes agroalimentaris i només la indústria alimentària representa el 30% del PIB d’aquestes comarques.

Totes les fases del procés

Però el parc no només pretén ser agroalimentari sinó que vol liderar totes les fases posteriors a l’activitat agroramadera per aportar-hi valor afegit, activitats que tinguin a veure amb la comercialització, la recerca, la salut, la nutrició, la nutrogenòmica o amb la traçabilitat i la qualitat dels productes.

Per això, no només hi són presents empreses que treballen intensament de la ramaderia i l’agricultura com ara el futur Fruitcentre, on l’IRTA hi tindrà 21 laboratoris des d’on s’experimentarà el cicle de vida sencer de la fruita o el centre d’investigació tecnològica del sector flequer a nivell estatal, Innopan, sinó que també “cal que hi intervinguin empreses de tecnologies avançades en informàtica i telecomunicacions que treballin per garantir el procés de valor afegit sobre la producció de la fruita com pot ser la traçabilitat o la seguretat alimentària o fent controls i analítiques que afavoreixin l’exportació”, afirma el gerent del PCiTAL.

Clotet recorda que els estudis indiquen que cada família dedica entre un 7% i un 8% del seu pressupost a l’alimentació. Per això, Clotet destaca que l’agroalimentari és un dels sectors més estables en els temps ja que té una linealitat de consum i a més aquest va a l’alça, tot i que en alguns aspectes el sector també ha notat els efectes de la crisi.

www.pcital.com

Escrit per ACN

També hi van ser presents el director general de Turisme de Barcelona, Pere Duran, i la directora general de Barcelona Activa, Anna Molero. Aquesta delegació va visitar el Mercat Central del Peix, on van veure les cambres frigorífiques de Frimercat i la recentment inaugurada instal·lació del Centre Interactiu del Peix (CIP). La visita va finalitzar amb un recorregut pel Mercat Central de Fruites i Hortalisses.

www.mercabarna.com

La seva política de desenvolupament de persones es basa en un pla creat per a tal efecte, TALENTA, a través del qual defineix les actuacions, objectius i recursos per gestionar de forma integral l’esmentat desenvolupament, marcant les pautes en la selecció, incorporació, integració, formació, desenvolupament i incentius de persones.

A més, compta amb un Pla de Comunicació Intern que elimina la distància física entre qualsevol dels seus centres. Per tant, el valor de créixer junts i la comunicació són els dos grans pilars que guien la trajectòria Estrella de les persones que integren el Grup Damm.