• Ubicació: Zona Franca de Barcelona
• Superfície: 90 hectàrees
• Número d’empreses que hi ha al recinte: 800
• Persones que hi treballen cada dia: 25.000

Mercabarna disposa també d’una parcel·la de 4,5 hectàrees al costat de l’Aeroport de Barcelona, on s’ha construït Mercabarna-Flor, un nou centre de negocis majorista especialitzat en flors, plantes i complements.

Els productes de Mercabarna arriben a tot Espanya i a nombrosos països del món, però el seu àmbit d’influència més immediat abasta tot Catalunya, el nord de la Comunitat Valenciana, la franja d’Aragó, les Illes Balears, Andorra, el sud de França i el nord d’Itàlia. En total Mercabarna proveeix de productes frescos uns 10 milions de consumidors.

www.porta22.com

www.mercabarna.es

Mercabarna

Actualment, ja s’ha completat la segona fase d’elaboració del Pla Estratègic del Clúster d’empreses d’alimentació de Barcelona, on s’han estudiat les quatre grans àrees de negoci que van sorgir en la primera fase del pla: el canal food servie (Horeca), les cadenes especialitzades, el sector majorista distribuïdor de fruites i hortalisses i el del peix.

Per estudiar les potencialitats de cada àrea, s’ha entrevistat a clients i potencials clients dels operadors de Mercabarna, competidors majoristes europeus i empreses de serveis complementaris. A més, la direcció de Mercabarna i de Cluster Development han viatjat a Rotterdam (Holanda) per conèixer el funcionament d’un clúster d’empreses hortofructícoles.

Presentacions per definir accions de futur

Per donar a conèixer els resultats d’aquesta segona fase, Mercabarna organitzarà quatre presentacions d’una hora, una per cada àrea de negoci, adreçades als empresaris interessats. Durant l’acte es farà un col·loqui, on Cluster Development proposarà accions concretes per millorar la competitivitat de les empreses i es debatran les que sorgeixin per part dels assistents.

Amb una capacitat de 180 m3, aquesta estació depuradora rep l’aigua que ja ha passat prèviament per la depuradora fisicoquímica existent. Aquí, uns microorganismes s’encarreguen d’eliminar els contaminants presents a l’aigua i els expulsen en forma de nitrogen. Fet aquest procés, l’aigua depurada s’aboca al clavegueram.

Després d’uns mesos de prova, aquesta instal·lació ha començat a funcionar amb normalitat durant el mes de gener i, de moment, ja depura el 30% de les aigües residuals. En una segona fase, que es desenvoluparà durant aquest any, s’instal·laran dos nous dipòsits que permetran traballar amb el 100% del cabal d’aigua.

Una instal·lació pionera

La depuradora biològica de Mercabarna és una instal·lació pionera respecte a la resta de depuradores d’aquest tipus, ja que s’ha aconseguit (a través de l’aplicació d’un procés tecnològic avançat) reduir el tamany d’aquest equipament (generalment aquestes depuradores ocupen grans extensions per garantir el bon funcionament) però sense que perdi eficàcia.

Mercabarna

Aquesta col·laboració es fruït del conveni signat entre Montserrat Gil de Bernabé, directora general de Mercabarna, i Francesc Cribillers, director de la Fundació Món Rural, entitat a la qual pertany aquest col·lectiu.

Gràcies a aquest acord, Mercabarna aporta a aquest grup els seus coneixements i la seva experiència en el camp del comerç i la distribució majorista de producte fresc amb l’objectiu d’enriquir les activitats i els debats relacionats amb el desenvolupament de l’agricultura catalana.

Amb aquestes obres, l’Àrea adequa el seu centre per poder seguir impartint els cursos de Carnisseria i d’Activitats de venda.

Gràcies a aquesta actuació, s’han redistribuït i ampliat les aules existents i s’ha renovat l’equipament necessari per a la realització dels cursos.

Entrevista a Mateu Hernández, vicepresident de Mercabarna per l’Ajuntament de Barcelona

Quin paper té l’Ajuntament de Barcelona dins de l’accionariat de Mercabarna?

És l’accionista majoritari, amb el 51% de les accions. En un polígon alimentari que integra els mercats majoristes d’alimentació de Barcelona, com és el cas de Mercabarna, la qual ha de garantir l’aprovisionament de producte fresc a la ciutat i el seu entorn més proper, és important que l’Ajuntament tingui la iniciativa perquè és qui millor coneix la ciutat i les seves necessitats.

Què aporta Mercabarna a la ciutat i als seus ciutadans?

Mercabarna garanteix una oferta àmplia i variada d’aliments frescos amb la millor relació qualitat-preu. A més, és una peça clau en el desenvolupament dels sectors del comerç i la restauració, i constitueix una eina indispensable per assegurar els valor de la nostra cultura mediterrània. Però, també, aporta d’altres coses…

Quines?

A Mercabarna operen 800 empreses, on hi treballen unes 7.000 persones i, al dia, hi passen al voltant de 25.000 professionals. Això converteix aquest polígon en una important font de riquesa per a la nostra ciutat, en un pol importantíssim d’ocupació i d’intercanvis comercials, d’oportunitats i de coneixement.

Per això és important que els ciutadans coneguin què és i que es fa a Mercabarna?

Cal que els ciutadans  coneguin i, sobretot, valorin el que representa Mercabarna per a la ciutat i la feina que fan els majoristes. Com cerquen per tot el món els aliments frescos, com els transporten i els conserven perquè arribin en condicions òptimes, i com realitzen activitats especialitzades de valor afegit i de servei per facilitar la feina als professionals i als consumidors.

El Sector de Promoció Econòmica de l’Ajuntament, quines funcions realitza i quines empreses en formen part?

Aquest sector s’encarrega d’estimular el desenvolupament econòmic de la ciutat, treballant aspectes com la creació i potenciació de clústers urbans; la internacionalització de les empreses; l’enfortiment del teixit empresarial existent; el foment de l’ocupació de qualitat i dels nous sectors emergents; la difusió de les noves tecnologies; el suport als emprenedors, etc. En aquest àmbit s’integren societats i empreses com Mercabarna, l’Institut Municipal de Mercats, Barcelona 22@, Barcelona Activa, i al mateix temps l’Ajuntament forma part del Consorci de Turisme de Barcelona.

Com veu el present i futur d’aquesta Unitat Alimentària?

Amb molt potencial de futur. Mercabarna és el clúster alimentari més important de la Mediterrània i funciona molt bé. Però no ens hem d’estancar. Avui en dia la nostra societat demanda productes que compleixin els requisits de comoditat, sabor i salut. Per això, les firmes de Mercabarna han de treballar en la línia de R+D+i (recerca, desenvolupament i innovació), evolucionant al ritme que marca la societat i, si poden, avançant-se a les necessitats dels ciutadans. Aquí el BFP (Barcelona Food Platform) pot jugar un important paper.

Per què s’ha escollit Mercabarna per liderar el clúster alimentari de Barcelona?

Hi ha dos motius principals. Un és la gran concentració d’empreses del sector alimentari que operen a Mercabarna. El segon és que Mercabarna és un exemple d’integració dels diferents agents de la cadena de distribució alimentària ja que, en els mateix recinte, conflueixen el sector majorista, la gran distribució, el comerç detallista, productors, empreses logístiques, etc. I això és de gran importància, ja que les accions que es defineixen en l’àmbit del clúster estan pensades per millorar la competitivitat de tots els representants de la cadena.

www.mercabarna.es

Per desenvolupar aquest projecte, Mercabarna compta amb el suport d’altres institucions i entitats, com l’Associació de Concessionaris de Mercabarna (ASSOCOME), el Consorci de la Zona Franca de Barcelona i 22@Barcelona.

En l’elaboració d’aquest pla, Mercabarna està treballant conjuntament amb l’empresa Cluster Development, una consultora especialitzada en la realització de projectes de desenvolupament estratègic.

“Mercabarna és un clúster alimentari de referència internacional. Per això, l’Ajuntament de Barcelona ha encarregat a Mercabarna que lideri el Pla Estratègic del Clúster Alimentari de Barcelona, per impulsar, encara més, la competitivitat d’aquestes petites i mitjanes empreses, de cara al futur”, afirma el president de Mercabarna i tinent d’alcalde d’Hisenda i Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Williams Carnes.

Saber con som per decidir, amb garanties, cap a on volem anar. Aquest és el primer pas en el procés d’elaboració del pla estratègic. Per això, per saber exactament on som, la consultora que s’encarrega de fer aquest pla ha estudiat, durant prop de mig any, el sector alimentari de producte fresc (tant nacional com internacional), entrevistant-se amb empreses de Mercabarna, compradors i experts del sector.

Tot aquest treball de recerca s’ha traduït en un primer estudi, anomenat ‘Diagnòstic de situació i posicionament del Clúster Alimentari de Barcelona’. Segons explica Eduard Ribas, responsable de Cluster Development, “aquest estudi pretén ser una fotografia de les empreses de Mercabarna. Hem analitzat les seves fortaleses i debilitats i hem identificat i caracteritzat els segments de negoci existents. I, a partir de tot això, hem definit tres possibles opcions estratègiques de posicionament per a les empreses, que pensem que poden ser les més interessants de cara al futur”.

Per donar a conèixer les conclusions d’aquest treball entre les empreses del recinte, Mercabarna va organitzar una trobada, el passat 14 d’octubre, on es van congregar uns vuitanta empresaris, que van mostrar gran interès per aquest estudi. “És una iniciativa molt positiva, ja que, amb tots els canvis que s’estan produint en el comerç, la distribució i la societat, necessitem estudis que ens ajudin a aclarir-nos i a indicar-nos cap a on podem anar”, assegura el director general de Cultivar, Pere Sitjar. D’altres empresaris com José Cánovas, de Carns Catalana Pallejà, destacaven la importància que aquest estudi el realitzin professionals que no estan lligats directament al sector alimentari, “ja que et donen una visió externa i t’aporten idees diferents, una nova mirada de la situació”, apuntava.

Radiografia de les empreses de Mercabarna

Aquest primer estudi se centra en analitzar com són les empreses de Mercabarna. És a dir, quina estructura tenen i quin ha estat el seu creixement econòmic en els darrers anys. En total, s’han estudiat prop de 300 firmes que comercialitzen productes frescos i congelats (totes aquelles que tenen el seu centre de decisió en aquest polígon alimentari), això sí, agrupades segons el seu sector d’activitat: fruites i hortalisses, peix i carn.

A grans trets, les dades extretes de l’estudi ens indiquen que, en el període 2003-07, les empreses d’aquests tres sectors d’activitat van créixer. No obstant, mentre que les firmes hortofructícoles i càrnies ho van fer a un ritme anual del 10%, les del peix van créixer més lentament, el 5% anual. També es destaca que el sector del peix és l’únic que en aquest període de temps va perdre quota de mercat, en concret del 0,8%.

Per entendre aquestes dades, l’estudi se centra en veure quins han estat els clients de les empreses del recinte que expliquen aquests creixements. Així, es posa de manifest que els increments s’ha produït per l’augment de vendes a les cadenes detallistes especialitzades (33%) i el food service (32%) (que inclou la restauració social i la comercial organitzada i la no organitzada), seguides dels minoristes tradicionals (18%) i la gran distribució (16%). En concret, segons els responsables de l’estudi, part del creixement en el sector de les fruites i hortalisses i la carn es deu a l’impacte de les cadenes detallistes especialitzades i el food service. En canvi, en el sector del peix, no passa el mateix.

“Aquest fenomen (apunta Ribas) és menys evident en el sector del peix, ja que els clients no han evolucionat de la mateixa manera. Per exemple, encara no tenen tant pes les cadenes detallistes especialitzades, tal i com ha passat en el sector hortofructícola. A més, també hem de tenir en compte el paper de la gran distribució, un client que en ocasions opta per saltar-se la figura del majorista i comprar directament a origen. Tot això, pot ajudar a entendre el creixement més limitat d’aquest sector”.

Com són aquests clients?

A través d’aquest estudi també ens podem fer una idea bastant acurada de en quin punt es troben els clients de les empreses del recinte, agrupant-los en dos grans segments: el food service i la llar (comerç tradicional, la gran distribució i les cadenes detallistes especialitzades). De l’anàlisi s’extreu que la distribució al canal food service és encara avui un sector molt atomitzat i que està en procés de consolidació. Dins d’aquest grup, destaca el cas de la restauració organitzada que està incrementant la seva quota de mercat i que cada vegada demanda al seu proveïdor un major servei tant a nivell logístic com de producte.

Respecte al segment de la llar, es posa l’accent en el major pes que estan adquirint les cadenes especialitzades i la gran distribució respecte a la botiga tradicional. A més, tant aquestes cadenes detallistes com la gran distribució estan augmentant el seu poder de compra, reduint els intermediaris i reclamant cada cop més serveis.

Tres possibles vies de negoci per afrontar el futur

Després de fer aquesta radiografia de les empreses de Mercabarna i d’analitzar els clients i les seves necessitats, l’estudi ha identificat tres clústers principals o grups d’empreses. Aquests clústers són: el d’empreses de food service, el d’empreses de marques de canal (cadenes detallistes especialitzades) i el de traders o empresaris majoristes. Segons els responsables de l’estudi, els clústers de food service i de marques de canal presenten bones perspectives de creixement de futur i suposen unes oportunitats de negoci molt importants per a les empreses de Mercabarna.

En canvi, en el cas del clúster de traders, l’estudi posa l’accent en què les perspectives de futur es redueixen a uns pocs i que, per tant, és una aposta de major risc.

“El segment food service i marques de canal són els que expliquen el creixement de Mercabarna dels últims anys i pensem que seran els que explicaran també el creixement futur d’aquest polígon alimentari i els que el permetran posicionar-se d’una forma diferencial”, assegura Ribas. “A més mentre que en el clúster de traders hauríem de buscar estratègies comunes per producte, en el cas dels segments de food service i marques de canal, les estratègies poden establir-se per serveis, obrint així opcions de col·laboració noves per a les empreses, independentment del producte”.

I ara què?

A partir d’ara entrarem en la segona fase del projecte d’elaboració del pla estratègic, anomenada ‘Reforçament i desenvolupament del posicionament’, en què s’analitzaran les tres opcions estratègiques i s’identificaran les àrees de millora en l’àmbit d’empresa i d’entorn respecte als clústers escollits. Tot aquest procés, culminarà amb la redacció del pla estratègic, previst per a principis de 2010, i que proposarà accions concretes que beneficiaran a les empreses del recinte.

“Aquest estudi obre una bona línia de treball i, penso que totes les empreses en podrem treure molt de profit. Quan s’estudiïn les diferents opcions de negoci que es proposen, haurem de valorar si la nostra empresa opta per un, dos o els tres clústers”, afirmava Robert Casanovas, director general de Barrufet Group.

Per seguir desenvolupant el pla estratègic, Mercabarna necessita de la participació de les empreses del recinte. “Per molt bon anàlisi que fem, si les empreses no sel’l fan seu, no val per res. Volem que tot el que estem fent serveixi per moure la realitat”, conclou Ribas.

Llegir a mercabarna.es

Mercolleida

L’edil ha destacat l’interés de les dues parts en col·laborar. Per a Mercolleida, aquest salt internacional comportaria, d’una banda, consolidar la seva marca de negoci a l’exterior i, de l’altra, aportar el coneixement en matèria de fixació de preus en l’àrea de l’Europa de l’Est, com a punt de partida per accedir al mercat rus, “que seria una sortida importantíssima”, i amb el qual ja s’han iniciat negociacions, ha dit Pressguer. Amb l’entrada de Mercolleida, Wielkopolska comptaria per primera vegada amb un sistema de fixació de preus.

La reunió del consell de Mercolleida ha aprovat els comptes per al proper exercici, un pressupost de 717.000 euros -que creix un 2% respecte a la previsió de tancament del 2009- i amb una xifra de negoci de 541.500 euros (un 2’1 % més).

Aquest Observatori Agroalimentari de Preus està integrat per institucions i entitats vinculades al sector agroalimentari català, entre les quals hi ha Mercabarna.

Amb aquesta eina es vol aportar la màxima transparència informativa sobre la formació dels preus dels aliments, a banda d’ajudar a entendre com s’estableixen aquests preus i d’afavorir un diàleg entre els diferents agents de la cadena.

L’Observatori Agroalimentari de Preus es pot consultar al web www.gencat.cat/darp

Llegir a mercabarna.es

Segons l’acord, ambdues entitats col·laboraran en el desenvolupament d’accions formatives per millorar les competències dels peixaters, sobretot en l’àmbit de la gestió. A més, la Cambra donarà suport a la Federació perquè faciliti als seus agremiats l’acreditació per obtenir la signatura digital, cosa que permetrà simplificar les gestions administratives.

Acord amb la Dieta Mediterrània

Per altra banda, el passat 30 de setembre, el GMP i la Fundació Dieta Mediterrània van signar un acord segons el qual les dues organitzacions faran accions conjuntes per promoure el consum del peix entre la població. En aquest sentit, durant l’acte es va presentar el projecte Centre Interactiu del Peix (CIP), una iniciativa educativa dedicada a donar a conèixer els productes pesquers entre els infants i que s’ubicarà a les instal·lacions del Mercat Central del Peix.

Llegir a mercabarna.es