Entre 2005 i 2008 les importacions de vins catalans i espanyols van créixer el 150%, tant en volum com en valor econòmic. Fins l’any 2010, el creixement va ser del 96%.

Conegut cada cop més com a productor de vins, Espanya ofereix al consumidor australià una relació qualitat/preu escaient.

Austràlia, cultura del vi en expansió

Austràlia té una població de 22 milions d’habitants amb un poder adquisitiu elevat i una cultura del vi en expansió per part del consumidor. Amb una relació qualitat/preu alta, i en detriment del vi australià, es detecta un augment en el consum de vi espanyol.

Oportunitats

• S’incrementa la demanda dels vins espanyols arran del major coneixement del producte.
• Hi ha empreses que cerquen vins espanyols per fer marques blanques.
• Hi ha submercats que demanen productes de diferents franges de preus.
• Moda de la gastronomia espanyola.

Sectors amb més potencial

• Sector del vi i del cava.

http://www.acc10.cat/ACC1O/cat/empresa-ACC1O/activitats/cpn/trobada-novembre-2011/seminaris/australia.jsp

Desenvolupament i posicionament del territori, implica dos projectes:

1. Disseny i creació d’un centre del territori i de l’aliment que posi en valor els actius del territori, vinculant alimentació, turisme i gastronomia.
2. Creació d’una comunitat de treballa composada per agents de diferents disciplines per al desenvolupament d’iniciatives en experiència i sensibilització dels actius del territori.

Sistema d’innovació del clúster, amb l’objectiu de crear un entorn d’innovació que permeti desenvolupar nous productes i serveis dins el negoci de la gamma X alimentària, sempre prioritzant el treball en xarxa amb les entitats que ja existeixen:

1. Disseny d’un centre d’innovació gastronòmica industrial.
2. Pla de viabilitat d’un centre de capacitació gastronòmica industrial.

Desenvolupament econòmic i mercats. Aquest eix té per objectiu accelerar i reduir el risc d’entrada al mercat dels nous productes desenvolupats en l’àmbit de la Gamma X Alimentària. Els projectes per aconseguir aquests objectius són:

1. Agrupació empresarial innovadora en gastronomia industrial.
2. Definició i desenvolupament de serveis compartits d’industrialització.
3. Extensió del concepte ‘Retail’.

http://www.acc10.cat/ACC1O/cat/estrategia-empresarial/clusters/alimentacio.jsp

La indústria alimentària i el seu sistema de valor concentra a la Conca de Ripoll gairebé 300 empreses amb una facturació del voltant de 2.600 milions d’euros. Addicionalment, a la zona es concentra un subclúster de l’alimentació: el del packaging i indústria auxiliar d’alimentació, que és el segon més important a escala europea juntament amb el de la regió de l’Ôresund (Dinamarca i Suècia).

La indústria de l’alimentació és actualment la primera activitat de negoci del Vallès Oriental, amb un volum de negoci de més de 3.000 milions d’euros i més de 120 empreses implicades. En aquest sector, el pla preveu actuacions com reforçar la indústria de producte ecològic des del Vallès Oriental i potenciar projectes de R+D al llarg de la cadena. Altres característiques significatives del clúster són:

• Pes molt important de fabricants de productes alimentaris.
• Certa especialització en segments creixents del sector alimentari: productes ecològics i plats preparats.
• Indústria auxiliar amb empreses líders internacionalment i amb fort component valor afegit (presència Gran Distribució).

http://www.acc10.cat/ACC1O/cat/estrategia-empresarial/clusters/alimentacio.jsp

Constitueix el tercer negoci del Camp de Tarragona amb una facturació total de 1.000 M d’euros i dóna feina a 3.241 treballadors.

http://www.acc10.cat/ACC1O/cat/estrategia-empresarial/clusters/alimentacio.jsp

La seva diferenciació pot venir donada per diferents atributs:

• Qualitat superior.
• Exclusivitat a quin canal de venda es troba.
• Packaging sofisticat i diferencial.
• Història que hi ha al darrera (origen, persona, terroir,…).

Actualment a Catalunya aquest sector aglutina a més de 280 empreses que facturen al voltant de 300 milions d’euros i donen ocupació a 4.000 persones. Aquestes empreses estan repartides en un 41% com alimentació gourmet i un 58% com vins i caves gourmet.

Es tracta d’un clúster multiproducte: indústria càrnia, olis, xocolates, fumats, indústria làctia.

Aquest clúster està format per un gran nombre d’empreses petites que utilitzen mètodes de producció artesanal. El 80% de les vendes es realitzen en l’àmbit local, per tant, es tracta d’un segment amb un grau d’internacionalització baix. Tot i que les empreses tenen taxes de creixement importants.

http://www.acc10.cat/ACC1O/cat/estrategia-empresarial/clusters/alimentacio.jsp

El paper d’ACC1Ó és la coordinació dels clústers que en formen part i fer aflorar projectes transversals entre ells.

http://www.acc10.cat/ACC1O/cat/estrategia-empresarial/clusters/alimentacio.jsp

“Impulsarem el sector agrari i agroalimentari com una activitat econòmica i emergent, potenciant la recerca i la investigació, i posant en valor el nostre Parc del Delta”

Aquest és un dels objectius que l’Ajuntament de Viladecans proposa per a la creació de llocs de treball suficients per aconseguir que viladecanencs i viladecanenques puguin treballar a la seva ciutat.

La primera de les xerrades s’ha fet al Vapor Llonch amb el títol de El clúster de l’alimentació a la conca del Ripoll, que cerca descriure les principals tendències i reptes de futur del sector de l’alimentació. A través d’aquesta iniciativa l’ASU pretén convertir-se, així, en un espai de trobada mensual entre empresaris i professionals d’aquest sector.

Mitjançant aquesta iniciativa, ACC1Ó destinarà 5 milions d’euros que faran possible la instal·lació d’un total de 16 empreses a 8 Parcs Científics i Tecnològics de Catalunya. Aquesta actuació té l’objectiu de facilitar la creació d’entorns de competitivitat per incrementar la qualitat de l’entorn i la cooperació empresarial i público-privada; identificar, ordenar i coordinar els agents i els projectes d’innovació del territori que s’alineïn amb l’estratègia d’ACC1Ó; i connectar els parcs tecnològics amb les estratègies de desenvolupament territorial.

Es preveu que la implantació d’aquestes empreses es materialitzi durant el període 2010-2012. La capacitat de lideratge, influència i arrossegament que poden generar sobre d’altres constituirà el veritable efecte tractor que es persegueix amb aquesta actuació.

Enfortiment del teixit empresarial català

La línia d’ajuts s’emmarca dins del Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació i del Pla Estratègic d’ACC1Ó 2009-2013, en concret, en el programa de consolidació dels sistemes territorials d’innovació.

El notable desplegament de Parcs Tecnològics en els darrers anys posa de manifest la necessitat de concentrar en un mateix enclavament físic els diferents agents del sistema ciència-tecnologia-empresa, així com de fomentar el reequilibri territorial.

Enguany, es preveu que la continuïtat d’aquesta línia d’ajuts recolzi nous projectes d’instal·lació d’empreses tractores en Parcs Tecnològics catalans, contribuint així a la innovació, la internacionalització, el desenvolupament socioeconòmic i l’enfortiment del teixit empresarial de Catalunya.

La taxa de cobertura de la balança agroalimentària catalana amb l’estranger ha passat del 37,3% de l’any 1986 fins el 80,1% de l’any 2010. És a dir, que en 25 anys aquest indicador s’ha més que doblat.