Això va ser durant la Cimera d’Aliments de la FAO (Organització de Nacions Unides per l’Agricultura i l’Alimentació), a Roma, aquell any. I el concepte ha fet fortuna, fins aquest Fòrum en el qual el concepte vol posar als productors agropecuaris i als consumidors en el centre del debat, i també la necessitat de recolzar les comunitats per produir els seus propis aliments localment, així com aliments culturalment propis, més enllà de les condicions dels mercats internacionals.

Seran 500 participants de tota Europa els que faran propostes al voltant del tema, en un moment en el qual la Comissió Europea prepara els projectes de Llei per la futura Política Agrària Comú (PAC), l’octubre de 2011. L’organització del Fòrum es qüestiona com desenvolupar l’agricultura a petita escala i mantenir el teixit socioeconòmic i cultural de les zones rurals europees.

El 19 d’agost, a més del gruix dels dies del Fòrum, es faran activitats pel públic en general, que inclouran sortides pel matí a diverses comunitats rurals, com explotacions d’agricultura ecològica, cooperatives, cerveseries tradicionals i altres. Per la tarda, hi haurà un ‘Mercat d’idees’, en el qual es presentaran i debatran continguts del Fòrum.

http://www.xarxanet.org/internacional/noticies/i-forum-europeu-la-sobirania-alimentaria

Ara, com altres vegades ho ha fet en el passat per crisis humanitàries, és aquella zona de l’Àfrica la que està en el punt de mira d’organitzacions socials i institucions com les de Nacions Unides. Però, també just ara, la fam està afectant qualsevol lloc del planeta. Intermón Oxfam preveu que aquest risc de fam emergirà amb tota la força en els propers anys.

Les causes poden ser naturals, com la sequera que ha patit la ‘Banya d’Àfrica’, però també construïdes per l’home, quan ha abandonat la pagesia de proximitat, o canviat els conreus alimentaris pels conreus productors de biomassa com a combustible, o per la manca de respecte pels Drets Humans, o per la ramaderia industrial “sense fronteres”, i altres factors.

L’ONG calcula que el 2030, el 70% de la població viurà en risc de malnutrició si no es fa res per acabar amb el perill. Per això ha engegat una campanya per sensibilitzar, i per aconseguir els suports necessaris per tal que això no passi.

http://www.xarxanet.org/internacional/noticies/mig-termini-el-70-de-la-poblacio-mundial-viura-en-risc-de-fam

IX Jornades de Comerç Just i Consum Responsable

11 i 12 de març del 2011
http://www.xarxaconsum.net/

Centre Cívic Convent de Sant Agustí

Pl. Acadèmia, s/n, Barcelona.
<M> L1 Arc del Triomf / L4 Jaume I

L’alimentació està avui en mans d’un petit nombre d’empreses multinacionals que decideixen què mengem, com es produeix i qui ho produeix.

Quines són les conseqüències en la salut del model alimentari que l’agroindústria afavoreix tant aquí com al Sud? Què ens aporten els aliments agroecològics respecte als productes de l’agricultura industrial? Si som el que mengen, com introduir aquesta visió en la salut pública?ç

En la recerca d’alternatives en el consum més sanes, més respectuoses amb el medi ambient i més justes, la transformació artesana i comercialització dels aliments pagesos és un altre dels punts pendents. Quina és la situació a Catalunya i Europa?

A reflexionar sobre aquestes qüestions van dirigides aquestes jornades.

La gent de L’Era som gent oberta al camp: pageses i pagesos de tota la vida, petits hortolans, tècnics, neorurals, estudiants i també persones sensibles i interessades en la pagesia.

Persones relacionades amb el sector agrari, enamorades de la natura i compromeses amb el futur de la societat.

Què creiem

Creiem en un sector agrari amb més reconeixement per part de la societat, que pugui establir relacions comercials justes entre països i capaç de refer la sobirania alimentària del nostre territori. Creiem en els consumidors organitzats i treballem per construir relacions directes entre els consumidors i els productors basades en la confiança.

Què volem

Ens hem trobat a L’Era perquè volem una agricultura i una ramaderia ben fetes, ecològiques, respectuoses amb els ecosistemes i amb els cicles biològics i que ofereixin aliments de qualitat, recuperant el patrimoni de les varietats locals i rebutjant les llavors transgèniques.

L’ERA  ·  Av. Universitària, 4-6 (Edifici FUB)  ·  08242 Manresa  ·  www.associaciolera.org  ·  info@associaciolera.org

Per VIA CAMPESINA

Què significa sobirania alimentària?

La sobirania alimentària és el DRET dels pobles, dels seus països o unions d’estats a decidir la seva política agraria i alimentària, sense dumping davant tercers països.

La sobirania alimentària inclou:

• Prioritzar la producció agrícola local per alimentar la població, l’accès dels camperols i les camperoles i Dels sense terra a la terra, l’aigua, les llavors i el crèdit. D’aquí la necessitat de reformes agràries, de la lluita contra els OGM (Organismes Genèticament modificats), per al lliure accés a les llavors i de mantenir l’aigua en la seva qualitat de be públic que es reparteixi d’una forma sostenible.
• El dret dels camperols a produir aliments i el dret dels consumidors a poder decidir allò que volen consumir i com i de quina forma es produeix.
• El dret dels pobles a protegir-se de les importacions agrícoles i alimentàries massa barates.
• Uns preus agrícolas vinculats als costos de producció: és possible sempre que els països o unions tinguin el dret de gravar amb impostor les importacions massa barates, que es comprometin a favor d’una producció camperola sostenible i que controlin la producció en el mercat interior per evitar uns excedents estructurals.
• La participació dels pobles en la definició de la política agrària.
• El reconeixement dels drets de camperols i camperoles que desenvolupen un rol essencial en la producció agrícola i en l’alimentació.

D’on neix el concepte de sobirania alimentària?

El concepte de sobirania alimentària va ser desenvolupat per Via Campesina i traslladat al debat públic amb motiu de la Cimera Mundial de l’Alimentació del 1996, i ofereix una alternativa a les polítiques neoliberals. Des d’aleshores, aquest concepte ha esdevingut un tema cabdal del debat agrari internacional, fins i tot en el si d’instàncies com les Nacions Unides. També va ser el tema principal del fòrum d’ONG paral•lel a la Cimera Mundial de l’Alimentació de la FAO del juny de 2002 a Roma.

La liberalització econòmica del mercat d’aliments, les polítiques agrícoles i econòmiques dels Estats Units i la Unió Europea, la dependència cada cop més gran dels països més pobres de les importacions bàsiques d’aliments i, en general, l’estat de l’agricultura i dels agricultors en el món (no representen encara un percentatge important de la força de treball i de les economies locals) són alguns dels problemes que amenacen el futur alimentari de la humanitat.

Com a organització de Comerç Just, a Xarxa Consum creiem que la implicació en la lluita per la sobirania alimentària (tant al sud com al nord del món) és una part important i fonamental de la nostra activitat. En el fons, a través dels principis del Comerç Just, estem lluitant cada dia per construir unes relacions comercials internacionals més justes, afavorint el desenvolupament d’una agricultura local respectuosa amb el medi, no depenent del mercat internacional i amb condicions de vida i treball dignes per els productors de les comunitats locals.

Aquests són també els eixos bàsics de la sobirania alimentària i amb aquests estem totalment identificats.

Participem en totes les campanyes, locals i internacionals, en favor de la Sobirania Alimentària i contra les institucions que controlen i orienten la globalització capitalista com la Organització Mundial del Comerç.

http://xarxaconsum.net/

Sobirania alimentària

El concepte de sobirania alimentària va ser promogut pel moviment internacional camperol La Via Campesina l’any 1996 a Roma en el marc de la Cimera Mundial de l’Alimentació de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO).

En l’actualitat el concepte de sobirania alimentària és assumit per un ampli ventall de moviments socials (dones, consumidors, immigrants, pescadors…). La màxima expressió de la internacionalització i de l’assumpció d’aquest concepte per una gran diversitat de col·lectius d’arreu del món va ser la trobada que va tenir lloc a Sélingué (Mali), del 23 al 27 de febrer del 2007, amb el nom de Fòrum per la Sobirania Alimentària i que va reunir a centenars d’activistes de tot el món que van discutir i proposar estratègies per tal d’avançar en la defensa del dret a la sobirania alimentària.

Malgrat tot, es considera que les crisis alimentàries, tot i ser greus, són situacions periòdiques estacionals. De fet, el seu tractament en els medis de difusió no deixa de ser puntual. Ara bé, la incertesa alimentària és quelcom estructural per a una part del planeta, que no pot, en conseqüència, tenir accés al seu dret a l’alimentació.

Mentre que a Europa, i en altres parts de l’anomenat primer món, hi ha un creixent sentiment de temor davant les conseqüències de la crisi econòmica, a la que cal sumar-hi l’energètica, en altres parts del planeta han d’enfrontar-se a la denominada crisi alimentària.

Actualment, s’accepta la confluència de quatre crisis: l’alimentària, l’energètica, la climàtica i la financera. Davant aquest panorama, comencen a sorgir els primers símptomes d’un canvi global, tots ells relacionats amb la innovació i el coneixement.

Agafant com a referència la innovació i el coneixement, s’ha estructurat la tercera edició d’aquest congrés en quatre blocs altament relacionats entre si: producte, procés, packaging i sostenibilitat – qualitat de vida.

Com en les edicions anteriors, a EBA 2009 es pretén posar en contacte el món universitari amb les empreses del sector agroalimentari que utilitzin noves tècniques, elaborin i distribueixin aliments o que fabriquin i venguin equips, amb l’objectiu de compartir i debatre les darreres novetats dels processos de fabricació i conservació d’aliments i, en la mesura del que sigui possible, establir un procés de reflexió davant la situació actual i les possibles solucions que permetin superar-la.

Congrés EBA 2009  ·  Dates: 24 i 25 de novembre de 2009  ·  Escola Universitària Tècnica Industrial de Terrassa (EUETIT)  ·  C/ Colom, 1  ·  08222 Terrassa  ·  Inscripció  ·  Com arribar-hi